El malaguanyat

malaguanyat malaguanyat

2008-02-12T13:54:00.001Z

Després de mesos d'inactivitat m'adono que un blog inactiu és un blog inútil. Tinc al cap una pila de projectes, però una única obsessió. I no sé si hi ha lloc per al malaguanyat...

La banlieue

2007-12-11T14:21:00.000Z

De tornar

2007-03-20T00:24:00.000Z

Després d'unes «vacances», el malaguanyat ha tornat. No sé si val la pena o no. Que torni, vull dir. Se'n va anar que el país havia d'escollir un president; torna que hi ha un president que no presideix. O massa, que presideix. Es troba que els fatxes de per aquí reclamen per a la fidel comunitat navarresa el que neguen a les comunitats infidels: que els seus ciutadans i ciutadanes decideixin el que volen ser. Diu: Jo vull ser ric, però sóc ruc. I, rac!, fotré un roc al rec. Però me l'hauria de fotre al cap, el cop. I és que sóc ruc. Ric. «Em ric», que diria ell. Ai!

Debat malaguanyat

2006-10-22T10:27:00.000Z

Torno d'un viatge inesperat lluny, molt lluny, de la civilització: on el mòbils no tenen cobertura, on no hi ha ordinadors, on la gent es mor perquè l'aigua dels pous és contaminada, on la gent es mor perquè una vacuna val un dòlar, on la pobresa és el no-pa de cada dia, on un nen mort és un problema menys... I en torno al·lucinat.

Em dutxo. M'afaito. Em torno a dutxar. I tot i així la pudor que faig no desapareix de la meva pituïtària, del meu cervell. Faig unes quantes trucades: als pares, a ma germana, a un mig nòvio que vaig deixar... Tothom m'ha trobat a faltar, tothom vol dinar amb mi demà, tothom m'estima. És agradable sentir-se estimat; ho és més, molt més, sentir-se útil.

Engego la tele. Sis homes a crits. Cinc candidats i un periodista, i un serà president de la Generalitat. Quatre polítics i dos pobres homes, i un potser serà president de la Generalitat. Volen que els cregui, que els voti. Prometen i prometen... Cinc (o sis) demagogs, i un serà president de la Generalitat. Sis pobres homes. I parlen de benestar. I diuen que parlen per mi. Em sembla que me'n torno a l'Àfrica... Amb els meus, de pobres...

Meme malaguanyat

2006-09-05T22:49:00.000Z

Després de l'«èxit» de la campanya malaguanyada «Jo NO vull un estat, ni propi», copio i manipulo un meme que corre per la xarxa. No faré el memo i no l'enviaré a ningú —tot i que un tal Subal potser s'ho mereixeria...

Tres motius pels quals no vols un estat, ni propi:

1- No el necessito.
2- No em vull complicar la vida.
3- No vull que em compliquin la vida.

Tres motius que t’interessen quan penses que no vols un estat, ni propi:

1- Les raons d'estat.
2- L'Estat de les raons.
3- L'espoli fiscal; tots els estats viuen dels impostos dels seus ciutadans.

Nom de l’estat que no vols:

Nevermore...

Territoris que el formen:

La península Baratària, Konilòsia, les Hespèrides, Camelot, Shangri-Là, Lil·liput, Mirmanda...

Llengua oficial:

Qualsevol que no tingui gramàtica. Excepcionalment, les llengües que tinguin gramàtica però que no arribin al milió de parlants.

Bandera:

Negra, o lila, o verda, o grisa, o blanca, o marró...

Qui i com obtindria la nacionalitat en un primer moment?

Ningú. Tothom hi seria estranger.

Relacions amb la UE:

Es recomanaria l'ús de profilàctics.

Sobre la Vall d’Aran:

Es prohibirien els esquís i l'entrada de cotxes amb matrícula de Barcelona i Madrid.

Política que adoptaries quan des de Madrid t’enviessin avions plens d’immigrants sense papers:

Expulsaríem immediatament la tripulació i el personal de cabina i els funcionaris d'Interior. Els faríem anar a Madrid o a Barcelona o, millor, a Schengen, amb pastera o cayuco.

Contracampanya malaguanyada

2006-08-30T20:39:00.000Z

Jo NO vull un estat, ni propi.

Vint anys malaguanyats...

2006-08-25T22:28:00.000Z

Em pensava que podia beure com vint anys enrere, que podíem acabar el que havia començat vint anys enrere, que hi havia converses que podien ajornar-se vint anys, que podíem parlar-nos com feia vint anys, que érem amics com feia vint anys, que érem com feia vint anys. Però no. Jo he begut massa, com vint anys enrere. I ell potser ha pensat que havia de dir-me el que jo ja sabia, com vint anys enrere. I ella ens ha deixat sols perquè havia d’anar al lavabo, com vint anys enrere també...

Vacances

2006-08-22T11:57:00.000Z

Quinze dies de vacances malaguanyades: malaguanyat temps, malaguanyats diners, malaguanyats llibres que em vaig endur per a res. Qui té el cul llogat no seu quan vol. Torno a la malaguanyada feina. Malaguanyada vida?

Lletrisme

2006-08-11T08:32:00.000Z

Atenció al lletrisme.

Les bombes

2006-07-26T06:57:00.000Z

Potser és que sóc un càndid, un ingenu, un ignorant, un maniqueu o potser alguna cosa pitjor, però a mi això no em sembla una mostra de «civilització superior»...

Penso que a les escoles —també a les israelianes, per què no?— s’hauria d’ensenyar que les bombes, tant a Haifa com a Beirut, maten...

Diria que al Pròxim Orient hi ha odi per a dècades...

LO PUS BELL CATALANESC DEL MÓN

2006-07-07T07:23:00.000Z

Lentes alzines, maternals figueres,
pollancres cristal.lins, dring de font viva,
esclarissades ombres de l'oliva,
armat esvolot mut de romegueres,
el pomerar pintat, fresques pereres,
arrodonida eufòrbia, pleta freda,
amb flors l'albó com d'engruixada seda,
roques llises, capblaus, esparregueres,
pedra amb un liquen, groc com la moneda
del temps que calla entre les caderneres,

blaus, espigats espígols, llentrisqueres
mates enceses, escanya-rossins,
fua aturada dels cabridencs pins
que s'enfilen amb xiulo a les voreres
d'arran de mar, esmusses carritxeres,
escambuixades penyes, vent gregal,
mar: esperit escènic, fonda sal,
roques brescades, conques salineres ...
Ran de rel com llengua romanial
pateix flor el romaní de les caeres.

Del malaguanyat Blai Bonet

El camí

2006-07-05T13:21:00.000Z

Sovint el camí més curt és el més enrevessat...

Xacar

2006-07-03T23:13:00.000Z

Xacar, que significa ‘esberlar’, ‘esclafar la closca’, és un malaguanyat mot «fantasma». El mot no és ni en el Fabra, ni en el DCVB, ni en parla, que jo hagi trobat, el savi Coromines, i, per art d’encantament, apareix en el DIEC, i, de retop, s’escampa pel GDLC, el DOSC... Tant per la marca ‘dialectal’, com per l’origen, “probablement” del castellà ‘matxacar’ —o de l'onomatopeia ‘xac’?—, sembla que el verb en qüestió no hauria de constar en el diccionari normatiu, però...

El malaguanyat

2006-07-02T21:46:00.000Z

«El malaguanyat ja va néixer malaguanyat, vaig pensar, sempre ha estat el malaguanyat, i si observem amb atenció el món que ens envolta, comprovarem que aquest món és fet gairebé només de malaguanyats com ell...»

Thomas Bernhard, El malaguanyat.