Les bombes
Potser és que sóc un càndid, un ingenu, un ignorant, un maniqueu o potser alguna cosa pitjor, però a mi això no em sembla una mostra de «civilització superior»...
Penso que a les escoles —també a les israelianes, per què no?— s’hauria d’ensenyar que les bombes, tant a Haifa com a Beirut, maten...

Diria que al Pròxim Orient hi ha odi per a dècades...
LO PUS BELL CATALANESC DEL MÓN
Lentes alzines, maternals figueres,
pollancres cristal.lins, dring de font viva,
esclarissades ombres de l'oliva,
armat esvolot mut de romegueres,
el pomerar pintat, fresques pereres,
arrodonida eufòrbia, pleta freda,
amb flors l'albó com d'engruixada seda,
roques llises, capblaus, esparregueres,
pedra amb un liquen, groc com la moneda
del temps que calla entre les caderneres,
blaus, espigats espígols, llentrisqueres
mates enceses, escanya-rossins,
fua aturada dels cabridencs pins
que s'enfilen amb xiulo a les voreres
d'arran de mar, esmusses carritxeres,
escambuixades penyes, vent gregal,
mar: esperit escènic, fonda sal,
roques brescades, conques salineres ...
Ran de rel com llengua romanial
pateix flor el romaní de les caeres.
Del malaguanyat
Blai Bonet
El camí
Sovint el camí més curt és el més enrevessat...
Xacar
Xacar, que significa ‘esberlar’, ‘esclafar la closca’, és un malaguanyat mot «fantasma». El mot no és ni en el Fabra, ni en el DCVB, ni en parla, que jo hagi trobat, el savi Coromines, i, per art d’encantament, apareix en el DIEC, i, de retop, s’escampa pel GDLC, el DOSC... Tant per la marca ‘dialectal’, com per l’origen, “probablement” del castellà ‘matxacar’ —o de l'onomatopeia ‘xac’?—, sembla que el verb en qüestió no hauria de constar en el diccionari normatiu, però...