Xacar
Xacar, que significa ‘esberlar’, ‘esclafar la closca’, és un malaguanyat mot «fantasma». El mot no és ni en el Fabra, ni en el DCVB, ni en parla, que jo hagi trobat, el savi Coromines, i, per art d’encantament, apareix en el DIEC, i, de retop, s’escampa pel GDLC, el DOSC... Tant per la marca ‘dialectal’, com per l’origen, “probablement” del castellà ‘matxacar’ —o de l'onomatopeia ‘xac’?—, sembla que el verb en qüestió no hauria de constar en el diccionari normatiu, però...