25 d’agost 2006
Vint anys malaguanyats...
Em pensava que podia beure com vint anys enrere, que podíem acabar el que havia començat vint anys enrere, que hi havia converses que podien ajornar-se vint anys, que podíem parlar-nos com feia vint anys, que érem amics com feia vint anys, que érem com feia vint anys. Però no. Jo he begut massa, com vint anys enrere. I ell potser ha pensat que havia de dir-me el que jo ja sabia, com vint anys enrere. I ella ens ha deixat sols perquè havia d’anar al lavabo, com vint anys enrere també...
¶ 22:28
Comments:
<< Home
Doncs a mi em passa just el contrari. La joventut em fa pensar que d'aquí vint anys podré afrontar certs dilemes amb la tranquilitat que et dona d'haver-la cagat fa vint anys.
Acabo de descobrir el teu blog. M'agrada.
Publica un comentari a l'entrada
Acabo de descobrir el teu blog. M'agrada.
<< Home
