22 d’octubre 2006
Debat malaguanyat
Torno d'un viatge inesperat lluny, molt lluny, de la civilització: on el mòbils no tenen cobertura, on no hi ha ordinadors, on la gent es mor perquè l'aigua dels pous és contaminada, on la gent es mor perquè una vacuna val un dòlar, on la pobresa és el no-pa de cada dia, on un nen mort és un problema menys... I en torno al·lucinat. 
Em dutxo. M'afaito. Em torno a dutxar. I tot i així la pudor que faig no desapareix de la meva pituïtària, del meu cervell.
Faig unes quantes trucades: als pares, a ma germana, a un mig nòvio que vaig deixar... Tothom m'ha trobat a faltar, tothom vol dinar amb mi demà, tothom m'estima. És agradable sentir-se estimat; ho és més, molt més, sentir-se útil.
Engego la tele. Sis homes a crits. Cinc candidats i un periodista, i un serà president de la Generalitat. Quatre polítics i dos pobres homes, i un potser serà president de la Generalitat. Volen que els cregui, que els voti. Prometen i prometen... Cinc (o sis) demagogs, i un serà president de la Generalitat. Sis pobres homes. I parlen de benestar. I diuen que parlen per mi. Em sembla que me'n torno a l'Àfrica... Amb els meus, de pobres...
¶ 10:27 
Em dutxo. M'afaito. Em torno a dutxar. I tot i així la pudor que faig no desapareix de la meva pituïtària, del meu cervell.
Faig unes quantes trucades: als pares, a ma germana, a un mig nòvio que vaig deixar... Tothom m'ha trobat a faltar, tothom vol dinar amb mi demà, tothom m'estima. És agradable sentir-se estimat; ho és més, molt més, sentir-se útil.Engego la tele. Sis homes a crits. Cinc candidats i un periodista, i un serà president de la Generalitat. Quatre polítics i dos pobres homes, i un potser serà president de la Generalitat. Volen que els cregui, que els voti. Prometen i prometen... Cinc (o sis) demagogs, i un serà president de la Generalitat. Sis pobres homes. I parlen de benestar. I diuen que parlen per mi. Em sembla que me'n torno a l'Àfrica... Amb els meus, de pobres...
¶ 10:27
