El malaguanyat
12 de febrer 2008
malaguanyat malaguanyat
Després de mesos d'inactivitat m'adono que un blog inactiu és un blog inútil. Tinc al cap una pila de projectes, però una única obsessió. I no sé si hi ha lloc per al malaguanyat...
¶ 13:54 0 Insults
11 de desembre 2007
20 de març 2007
De tornar
Després d'unes «vacances», el malaguanyat ha tornat. No sé si val la pena o no. Que torni, vull dir. Se'n va anar que el país havia d'escollir un president; torna que hi ha un president que no presideix. O massa, que presideix. Es troba que els fatxes de per aquí reclamen per a la fidel comunitat navarresa el que neguen a les comunitats infidels: que els seus ciutadans i ciutadanes decideixin el que volen ser. Diu: Jo vull ser ric, però sóc ruc. I, rac!, fotré un roc al rec. Però me l'hauria de fotre al cap, el cop. I és que sóc ruc. Ric. «Em ric», que diria ell. Ai!
¶ 00:24 3 Insults
22 d’octubre 2006
Debat malaguanyat
Torno d'un viatge inesperat lluny, molt lluny, de la civilització: on el mòbils no tenen cobertura, on no hi ha ordinadors, on la gent es mor perquè l'aigua dels pous és contaminada, on la gent es mor perquè una vacuna val un dòlar, on la pobresa és el no-pa de cada dia, on un nen mort és un problema menys... I en torno al·lucinat. 
Em dutxo. M'afaito. Em torno a dutxar. I tot i així la pudor que faig no desapareix de la meva pituïtària, del meu cervell.
Faig unes quantes trucades: als pares, a ma germana, a un mig nòvio que vaig deixar... Tothom m'ha trobat a faltar, tothom vol dinar amb mi demà, tothom m'estima. És agradable sentir-se estimat; ho és més, molt més, sentir-se útil.
Engego la tele. Sis homes a crits. Cinc candidats i un periodista, i un serà president de la Generalitat. Quatre polítics i dos pobres homes, i un potser serà president de la Generalitat. Volen que els cregui, que els voti. Prometen i prometen... Cinc (o sis) demagogs, i un serà president de la Generalitat. Sis pobres homes. I parlen de benestar. I diuen que parlen per mi. Em sembla que me'n torno a l'Àfrica... Amb els meus, de pobres...
¶ 10:27 0 Insults
Em dutxo. M'afaito. Em torno a dutxar. I tot i així la pudor que faig no desapareix de la meva pituïtària, del meu cervell.
Faig unes quantes trucades: als pares, a ma germana, a un mig nòvio que vaig deixar... Tothom m'ha trobat a faltar, tothom vol dinar amb mi demà, tothom m'estima. És agradable sentir-se estimat; ho és més, molt més, sentir-se útil.Engego la tele. Sis homes a crits. Cinc candidats i un periodista, i un serà president de la Generalitat. Quatre polítics i dos pobres homes, i un potser serà president de la Generalitat. Volen que els cregui, que els voti. Prometen i prometen... Cinc (o sis) demagogs, i un serà president de la Generalitat. Sis pobres homes. I parlen de benestar. I diuen que parlen per mi. Em sembla que me'n torno a l'Àfrica... Amb els meus, de pobres...
¶ 10:27 0 Insults
05 de setembre 2006
Meme malaguanyat
Després de l'«èxit» de la campanya malaguanyada «Jo NO vull un estat, ni propi», copio i manipulo un meme que corre per la xarxa. No faré el memo i no l'enviaré a ningú —tot i que un tal Subal potser s'ho mereixeria...
Tres motius pels quals no vols un estat, ni propi:
1- No el necessito.
2- No em vull complicar la vida.
3- No vull que em compliquin la vida.
Tres motius que t’interessen quan penses que no vols un estat, ni propi:
1- Les raons d'estat.
2- L'Estat de les raons.
3- L'espoli fiscal; tots els estats viuen dels impostos dels seus ciutadans.
Nom de l’estat que no vols:
Nevermore...
Territoris que el formen:
La península Baratària, Konilòsia, les Hespèrides, Camelot, Shangri-Là, Lil·liput, Mirmanda...
Llengua oficial:
Qualsevol que no tingui gramàtica. Excepcionalment, les llengües que tinguin gramàtica però que no arribin al milió de parlants.
Bandera:
Negra, o lila, o verda, o grisa, o blanca, o marró...
Qui i com obtindria la nacionalitat en un primer moment?
Ningú. Tothom hi seria estranger.
Relacions amb la UE:
Es recomanaria l'ús de profilàctics.
Sobre la Vall d’Aran:
Es prohibirien els esquís i l'entrada de cotxes amb matrícula de Barcelona i Madrid.
Política que adoptaries quan des de Madrid t’enviessin avions plens d’immigrants sense papers:
Expulsaríem immediatament la tripulació i el personal de cabina i els funcionaris d'Interior. Els faríem anar a Madrid o a Barcelona o, millor, a Schengen, amb pastera o cayuco. ¶ 22:49 1 Insults
Tres motius pels quals no vols un estat, ni propi:
1- No el necessito.
2- No em vull complicar la vida.
3- No vull que em compliquin la vida.
Tres motius que t’interessen quan penses que no vols un estat, ni propi:
1- Les raons d'estat.
2- L'Estat de les raons.
3- L'espoli fiscal; tots els estats viuen dels impostos dels seus ciutadans.
Nom de l’estat que no vols:
Nevermore...
Territoris que el formen:
La península Baratària, Konilòsia, les Hespèrides, Camelot, Shangri-Là, Lil·liput, Mirmanda...
Llengua oficial:
Qualsevol que no tingui gramàtica. Excepcionalment, les llengües que tinguin gramàtica però que no arribin al milió de parlants.
Bandera:
Negra, o lila, o verda, o grisa, o blanca, o marró...
Qui i com obtindria la nacionalitat en un primer moment?
Ningú. Tothom hi seria estranger.
Relacions amb la UE:
Es recomanaria l'ús de profilàctics.
Sobre la Vall d’Aran:
Es prohibirien els esquís i l'entrada de cotxes amb matrícula de Barcelona i Madrid.
Política que adoptaries quan des de Madrid t’enviessin avions plens d’immigrants sense papers:
Expulsaríem immediatament la tripulació i el personal de cabina i els funcionaris d'Interior. Els faríem anar a Madrid o a Barcelona o, millor, a Schengen, amb pastera o cayuco. ¶ 22:49 1 Insults
30 d’agost 2006
25 d’agost 2006
Vint anys malaguanyats...
Em pensava que podia beure com vint anys enrere, que podíem acabar el que havia començat vint anys enrere, que hi havia converses que podien ajornar-se vint anys, que podíem parlar-nos com feia vint anys, que érem amics com feia vint anys, que érem com feia vint anys. Però no. Jo he begut massa, com vint anys enrere. I ell potser ha pensat que havia de dir-me el que jo ja sabia, com vint anys enrere. I ella ens ha deixat sols perquè havia d’anar al lavabo, com vint anys enrere també...
¶ 22:28 2 Insults
